Carles Bigorra

Recordo que de ben petit feia imitacions de personatges: famosos, televisius, polítics…, però ningú li va donar mai la importància suficient per parar-se a pensar que algun dia podria arribar a ser actor professional. Va ser ja a l'edat de 16 anys, i per casualitat, que em vaig trobar treballant d'acomodador en un meravellós i gran teatre, quan per aquella època, encara no n'havia trepitjat cap. En poc temps la meva afició pel teatre es va precipitar en mi d'una manera inesperada. Va ser doncs l'any 2002 quan em vaig llicenciar en art dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona i fins a dia d'avui.
Estic molt agraït d'haver pogut formar part de moltes produccions tant de teatre, com de televisió i cinema. Molt afortunat d'haver treballat amb artistes com: José Sacristán, Daniel Monzón, Pablo Derqui, Aida Folch, Diana Gómez, Pablo Chiapella, Amaia Salamanca, Sílvia Munt, Pere Arquillué, Montse Guallar, Fermí Reixach, Sílvia Bel, David Verdaguer, Enrique Martínez, Jordi Banacolocha, Mercè Pons, Toni Albà i molts més que com jo, intenten seguir complint els seus somnis.
Quan alguna vegada em pregunten: què és el que més t'agrada, el teatre, la televisió o el cinema? Sempre responc: el teatre és la meva passió i va ser el meu focus de vida. La televisió va ser una segona escola i on un aprèn a ser més ràpid. I el cinema un regal, un revisitar-se en cada projecte, un exercici d'humilitat molt necessari i vital per mi.

"A menos miedo más personaje" C.R.

© 2021 Publicitat Borrell Contact Me